Hola, permeteu-me presentar-me, vaig néixer a Catalunya, Espanya, al cor d'una família de músics clàssics, els meus pares i el meu germà tocaven les suites de Bach amb els seus instruments de corda tot el dia. Penso que encara podria cantar els estudis de memòria.

 

Vaig créixer amb la copla espanyola sonant al cotxe cada estiu, el meu pare molt orgullós d'haver gravat el violoncel pel disc “Tatuaje”. Jo cantava el “A tu vera” i “Te lo juro yo” sense cansar-me, imaginant-me damunt d'un escenari, donant-ho tot. Després vaig madurar amb el jazz i el seu llenguatge alliberador, aprenent que la paraula improvisació era una porta cap a una infinitat de possibilitats que em motivava i seduïa.

Vaig ballar moltíssim, música d'influència llatinoamericana amb tant de sabor que se'm va impregnar a l'ànima, forjant un desig de portar la mirada a l'altra banda de l'atlàntic i cantar al seu folklore uns anys més tard.

 

Vaig experimentar amb la composició i la creació del meu primer disc “Primera Mirada” que em donaria la benvinguda al món de la música gravada. Vaig explorar la veu en la seva infinitat amb el meu segon projecte gravat, “Meraki”, juntament amb la violinista Èlia Bastida i ara, en un moment de claredat i gairebé per destí, tot el que he après s'uneix per donar sentit al meu tercer disc, “Una Frase Imaginada”.

​

"Carolina Alabau per a mi és una de les grans veus de la seva generació. Estem davant d'un dels grans que portarà alegria tots els amants de la música en el futur".

​

- Javier Limón - (Guanyador de 10 premis Grammy)

​

Un àlbum que sense Javier Limón no existiria, ja que ell és el llumí que va encendre aquest projecte basat en l'amor cap al folklore de la meva terra i el sabor llatinoamericà que tant em marca.

He intentat submergir-me en allò que fa que es creï un sentiment, una emoció, l'olor abans de la tempesta, el més minúscul dels inicis, per poder expressar de la millor manera les històries que jeuen a les lletres de les cançons.

 

Un cop, una dona que em va sentir cantar en un concert em va dir; “ets com un volcà que et toca amb un guant de seda”. I ho vaig sentir així. La música la sento així.